Una noia, una simple noia, que mira per la finestra, per la finestra, per una simple finestra que fa desconnectar del món, respirar aire lliure.
Perquè per aquella petita finestra puc veure moltes coses, puc passar de veure la felicitat a la tristesa, de veure un nen jugant a un parc somrient o un nen tot sol assegut a un banc esperant que algú el faci cas.
Per aquella finestra veus el món, veus com se sent la gent, veus i penses en la sort que tens d’ estar on estàs, de tenir el que tens, o simplement de ser qui ets. Tens la sort de tenir pares que et cuiden, que et donen de menjar i t’estimen.
Pots estar castigat i mirar per la finestra, mirar que el món segueix igual si tu no estàs, que sense tu tot és igual, potser hi ha persones que et trobaran a faltar però hi ha d’altres que ni saben que tu no estàs.
Per això quan necessitis desconnectar del món per un instant, oblidar-te de tot, mira per la finestra; mira el teu entorn; mira els problemes que hi ha al món; i intenta parar-te a pensar per un segon en la diversitat de gent que hi ha al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada